L’Associació Compostatge Comunitari Hortaleza és un exemple de que la voluntat ciutadana és un gran motor de canvi. Per molt que una administració pública ofereixi recursos, si no té el suport dels seus veïns, qualsevol iniciativa pot quedar en això, en simple iniciativa.
Amb l’impuls i tenacitat dels veïns, l’Associació d’Hortaleza ha impulsat un projecte de tractament descentralitzat de residus orgànics. Un exemple d’èxit en la comunitat de Madrid. En 4 anys de camí, l’Associació ha processat mitjançant compostatge comunitari més de 17 tones de residu orgànic a l’any en les 3 àrees de compostatge que van impulsar. Tot, gràcies a l’ajuda voluntària dels veïns. A el mateix temps, s’ha estalviat l’emissió de més de 22 tones de CO2 si haguessin estat recollides, transportades i tractades pel sistema habitual.
De poble a barri de Madrid
Hortaleza és un dels 21 districtes en què es divideix Madrid, i és al Nord-est de la capital. Actualment, compta amb una població de gairebé 190 mil habitants en una superfície de 2.800 hectàrees. I té una associació que promou el compostatge. Una entitat molt activa que gestiona tres àrees de compostatge comunitari: la de el Poble d’Hortaleza, la situada a Arequipa, i la que es troba en Manoteras. Tant feina ha donat els seus fruits. L’associació té en projecte la col·locació de 3 punts més de compostatge comunitari a Hortaleza.
Un 15M que va remoure consciències
Madrid va viure molt intensament la revolució de l’15-M. Un moviment social que es va iniciar en la manifestació de l’15 de maig de 2011. Es va conèixer com el Moviment dels Indignats i proclamava la necessitat d’un canvi en tots els àmbits.
En aquest contex, un grup de veïns es va organitzar per iniciar un projecte de millora mediambiental. Proposaven compostar els residus orgànics generats a les seves cuines. Van convidar a l’expert mediambiental Alfons de la Vall per donar una xerrada.
I així va començar un moviment d’esperit mediambiental radicat en una zona de Madrid on, per tradició i tipus d’urbanisme, mai s’havia intentat res semblant.
Organització assembleària i molta, molta comunicació
L’Associació d’Hortaleza per al compostatge s’organitza mitjançant comissions i es governa a través d’una assemblea. Declaren que la comunicació és el seu motor per despertar consciències, formar i crear comunitat entorn al compostatge. Xarxes socials, anuncis a diaris locals, bloc, festes …. Qualsevol esdeveniment, motiu de concentració i celebració popular als barris, són propicis per a realitzar tallers o xerrades sobre el compostatge.
Fan una festa per repartir les galledes i informar; per recollir el compost i fer taller de jardineria; per recollir estructurant; per realitzar un mercat i recaptar diners per mantenir l’activitat …
Així, el compostatge comunitari es converteix en el motiu i, al seu torn, en excusa per fer comunitat.
Des de l’AMPA
L’experiència liderada per l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’CEIP Luís Cernuda va ser l’embrió de l’associació. En el seu hort va ser on vant tenir el seu un primer contacte amb el compostatge. Les famílies podien aportar el seu residu orgànic de casa. Fent les seves aportacions des del carrer, a través d’una petita porta, per on s’accedeix a un contenidor. També composten les restes orgàniques de la cuina de l’escola.
Arequipa, la primera àrea de compostatge
Gràcies a les converses de l’equip promotor amb l’Ajuntament, es va arribar a un acord de crear 6 àrees de compostatge. L’entitat pública cedia el terreny, l’adaptava per acollir l’àrea de compostatge i assumia els costos. A canvi, l’associació es comprometia assegurar que els veïns utilitzarien la instal·lació i serien els responsables del seu manteniment.
L’Ajuntament inverteix amb el convenciment que té un retorn clar. Gràcies a el compostatge comunitari, deixarà de pagar per recollir, transportar i tractar els residus a quilòmetres de distància.
No tots els compostadors funcionen
Després d’anys d’experiència amb el compostatge comunitari, els responsables de l’entitat tenen criteri per avaluar el material.
És important, declaren, que el compostador estigui dissenyat per optimitzar el procés de compostatge, però, al la vegada, ha de ser resistent i fàcil d’utilitzar tant pels veïns com pels encarregats del manteniment.
El compostatge genera altes temperatures, humitat, i és un procés continu que requereix un ús intensiu: obertures constants de la tapa, transvasament de materials, extracció de compost, etc. Per tant, per ells és fonamental que els compostadors siguin resistents i funcionals. Un compostador ha de resistir la força i les condicions que es generen durant el procés de compostatge i el seu manteniment.
D’altra banda, per l’associació és especialment rellevant l’accessibilitat, ja que els usuaris poden tenir problemes de mobilitat
Aquesta instal·lació també ha de ser accessible, sense barreres arquitectòniques i en un terreny el més pla possible. L’acció d’aportar la matèria orgànica dins del compostador ha de poder-se fer fàcilment. O sigui, que la tapa s’aguanti sola sense caure, perquè la persona disposi de les dues mans per abocar l’orgànica dins, incorporar el estructurant i airejar
En aquest sentit, i després de provar amb una altra marca de compostadors, l’Associació ha optat per canviar-los uns de la marca Vermican. Els motius, exposen, són la seva facilitat de muntatge i desmuntatge sense eines, la robustesa i resistència de sistema davant un ús exigent, la qualitat dels materials utilitzats, i la facilitat d’ús i seguretat per als usuaris.
Compostar, Mola
L’Associació premia els usuaris que realitzen compostatge. Cada vegada que aporten una galleda de matèria orgànica reben una Mola. La Mola és una moneda acceptada pels comerciants de la zona per abonar fins a un 10% de la valor de les compres. Aquest sistema de recompensa es gestiona gràcies a una aplicació electrònica. Així doncs, mitjançant el compostatge també es fomenta el consum en establiments de barri.
2020, un any diferent però bo
L’última valoració de l’activitat de l’entitat correspon a l’2020. Un any estrany, amb uns mesos de confinament total, sense activitats ni accés a les àrees de compostatge. Tot i així, les dades són molt positives.
Al 2020, 217 famílies van rebre informació sobre el compostatge i 264 van ser usuàries de les 3 àrees de compostatge que gestiona l’associació.
Al 2020, van processar un total de 5.776 kg de matèria orgànica i van obtenir més de 2.300 kg de compost sense garbellar.
A més, l’Institut de Recerca de l’ENCEBES-CSIC de Múrcia va analitzar mostres del compost obtingut i el va classificar en categoria A. O sigui, el de més qualitat, que certifica que el compost podria utilitzar-se en l’exigent agricultura ecològica.
Així doncs, l’Associació de Compostatge Comunitari d’Hortaleza té una funció principal de sensibilització i participació comunitària. I amb un clar objectiu “canviar des del nostre petit barri d’Hortaleza, un trosset de món.”.
